Avui iniciem la primera entrada respecte a l'etiqueta dels seus monòlegs, el que analitzarem tracta sobre l'educació a Espanya. El motiu pel qual l'hem escollit és perquè pensem que és un tema que des de fa uns anys se'n parla molt atès que no estem en un bon moment i que ens afecta. Així doncs, hem volgut veure de quina manera i com el tracta ell.
Aquí us adjuntem el monòleg:
Els punts principals del seu monòleg són:
- No hi ha cap informe mundial que ens deixi bé als espanyols (ni en el tema d'educació ni en cap altra...).
- Per millorar l'educació calen millors professors.
- Els alumnes no tenen respecte per res. ( Aquí ens explica l'anècdota del seu amic, que ara està en un psiquiatra i que anteriorment era professor i quan li diu que li expliqui quelcom de quan era professor li contesta: "jo no era professor"). A més, fa la paròdia que ara són els professors que aixequen la mà per poder parlar i com el professor utilitza maons i ciment per posar a l'alumne cara a la paret.
- Tots els professors estan estressats.
- Els pares es posen en el lloc de l'alumne (del seu fill i no del professor). En aquest cas, el seu amic va cridar a un pare al despatx per dir-li que el seu fill portava objectes prohibits a l'escola com una pistola i el pare contesta: " que més dóna"[...].
- Les matemàtiques no són divertides.
- Ja no hi ha repetidors. Malgrat fossin un "referent" pels alumnes. Els repetidors no els ensenyaven coses productives, sinó que el que feien era ensenyar als alumnes "mals hàbits" com ara el de fumar. Tot i així a vegades també els ensenyaven quelcom productiu. "Eren els que més pegaven i els que els alumnes més estimaven..."
- La utilitat del llatí. Per si et trobes un centurió romà en una gasolinera dir-li: "el riu que passa per Saragossa és el Dejús".
Analitzant-lo ens hem adonat com a partir de l'humor parla d'un tema tant seriós com l'educació. Tot el que diu és totalment cert, però ho porta a l'extrem i parteix d'anècdotes, d'experiències pròpies a fi de captar l'atenció del públic. Així doncs, mentre que si escoltéssim qualsevol professor que parlés sobre l'educació ho trobaríem força avorrit i estaríem amb cara seria; amb ell succeeix tot el contrari, treu rialles a l'espectador i fa que sigui més entretingut.
El discurs té una estructura però el tenir-ho tan ben preparat sembla que improvisi, és un personatge molt natural, molt espontani que no mostra inseguretat, ni nerviosisme pel que dèiem anteriorment.
A més, és molt expressiu utilitza molt les mans alhora d'expressar-se de tal manera que és més fàcil seguir-lo.
Finalment, veiem com a l'hora de qualificar de bon comunicador no partim d'aspectes acadèmics sinó d'un treball personal. Nosaltres ens fixem amb l'humor, la claredat, la sinceritat i l'aproximitat. Totes tres característiques les comparteix el nostre comunicador. Ens fa riure, ens diu les coses clares, és a dir, que qualsevol pot entendre el que ell vol transmetre, i ho fa d'una manera molt propera, i d'aquesta manera es guanya als oients.
Si en voleu veure més cliqueu aquí
Si en voleu veure més cliqueu aquí
